Quan hi ha alguna cosa que et sorprèn, pots expressar la teva sorpresa amb una pregunta. Per exemple, la Núria i en Marc acaben de dinar. En Marc ha menjat molt. Surten a fer un tomb i en Marc s’atura davant d’una pastisseria i mira l’aparador. La Núria li demana (tota estranyada perquè acaben de dinar) si té gana.
Núria: "Tens gana?"
Torna a escoltar la frase que acabes de sentir. Escolta la melodia de la frase: la veu és molt baixa en l’última síl•laba tònica de l’enunciat (ga-) i després, en la síl•laba final (-na), puja molt.
Ara imagina que la Núria i en Marc són a una pista d’esquí al Pirineu al mes de gener. En Marc es treu el jersei i es queda en samarreta de màniga curta. La Núria, li demana (tota estranyada perquè estan a 5 graus sota zero) si té calor. Escolta i mira l’exemple.
Ara hauràs de produir una frase amb aquesta mateixa entonació de pregunta de sorpresa. Imagina’t que el teu company de pis ha dormit 12 hores i s’acaba d’aixecar. Un cop ja ha esmorzat, el teu company de pis et diu que torna al llit. Tu li demanes (tot estranyat perquè acaba d’aixecar-se) si té son. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.
Escolta aquestes frases i decideix si l’entonació és la mateixa de la frase que has sentit al vídeo inicial.
Escolta aquestes frases i digues si la seva entonació és adequada al context.