Quan hi ha alguna cosa que et sorprèn i vols preguntar-la, pots expressar la teva sorpresa amb una pregunta parcial. Per exemple, la Núria i en Joan estan parlant d’uns coneguts que ja devien molts diners al banc. En Joan li diu a la Núria que aquests nois encara han demanat més préstecs. La Núria, sorpresa, li demana quants diners deuen ara.
Núria: "I quants diners deuen?"
Torna a escoltar la frase que acabes de sentir. Escolta la melodia de la frase: la veu puja en l’última síl•laba tònica de l’enunciat (de-) i després, en la síl•laba final (-uen), baixa.
Ara imagina que la Núria li pregunta quants diners han acabat devent. Escolta i mira l’exemple.
Ara hauràs de produir una frase amb aquesta mateixa entonació de sorpresa. Imagina’t que estàs parlant amb un amic. Ell et diu que de petit anava a un col•legi on no hi havia ni cadires, ni pupitres, ni bancs. Quan t’ho diu, tu – molt sorprès – li preguntes “I on sèieu?!”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.
Escolta aquestes frases i decideix si l’entonació és la mateixa de la frase que has sentit al vídeo inicial.
Escolta aquestes frases i digues si la seva entonació és adequada al context.