rondalla

Segons la rondalla, una vegada un bon pagès anava per la fira menant un ase. Uns estudiants miseriosos i adelerats de diners van tractar de veure si li podien robar la bèstia. Mentre el camperol caminava tot distret, sense que ho advertís li van treure el cabestre del ruc; un dels estudiants se'l va posar, mentre els altres fugien amb l'ase. En adonar-se que el ruc no caminava amb el ritme acostumat, el pagès es va girar i va veure que, en lloc d'un ruc, menava un home. L'estudiant se li va agenollar als peus i, mig plorant, li demanà perdó. Li contà que era un estudiant molt mal aplicat i que, en càstig a la seva ruqueria, fou damnat a tornar-se ase durant un llarg termini d'anys, que el termini aleshores finia, i tornava, per tant, a la condició d'home. El pagès va creure la facècia. Va demanar perdó a l'estudiant per les garrotades que li havia donat mentre havia estat el seu amo i el va acomiadar.

Els estudiants van córrer a vendre's l'ase i el pobre pagès, en trobar-se sense, determinà de comprar-ne un altre. Rondant per la fira, trobà en una parada l'ase que li acabaven de robar, i pensà que havien tornat a castigar el mal estudiant per desaplicat i que, si el comprava, passat cert temps tornaria a quedar-se sense ruc. I s'acostà a l'orella de la bestiola, que, en veure'l, tota s'estarrufà, i li va dir a cau d'orella: - Qui no et conegui, que et compri.

(Amades, 1982, I:1124-25).